L'ésser humà és un hipòcrita

L'ésser humà és un hipòcrita. Un egoista. Un hedonista.

El nostre "jo" interior és una fal·làcia en si mateixa. Dins nostre les emocions són sinceres. Tots som bons. Tots pensem en tot, en tothom i som solidaris. Som l'experiència que tenim de les nostres vides des de dins d'aquestes. Per això intentem mantenir una bona imatge. Intentem salvar la nostra aparença.  

Per què és una fal·làcia? Ben senzill. És molt hipòcrita parlar de les sinceres emocions que un té quan el que realment aquest "jo" és són els actes que du a terme. Què fem. Què veuen els altres. Nosaltres som el que no podem veure amb els nostres propis ulls. El que segurament no volem veure. 

I vet aquí la més gran fal·làcia escrita fins ara: 

A vegades diuen que sobren les paraules. Jo crec que en mil ocasions més que en sobren, en falten. Potser per por, potser per manca d'atreviment. Potser és que sento amb l'oïda i no amb el gest. Potser és que no sé sentir. O potser sento massa. 

A vegades diuen que canviem. Jo crec que les persones no canvien, sinó que se n'adonen de com són massa tard. Potser per por, potser per tapar-se els ulls. Potser és que pensen amb el cor i no amb el cap. Potser és que no saben sentir. O potser senten massa. 

A vegades penso que no hauria de pensar, i a vegades no penso i potser hauria d'haver pensat.

Potser som el que fem.