Potser

Diuen que no ens adonem del valor real d’un moment fins que aquest no es converteix en un mer record passatger. D’aquells que vénen i se’n tornen a marxar quan estàs al tren anant cap a Barcelona, sola entre la gernació. Però bé, deixant de banda els sentiments de solitud i la relativitat que comporta ésser en un espai compartit, una conurbació; extrapolant aquesta famosa frase a l’entorn artístic, cultural, històric i polític (i mil mons més), no ens adonem del valor real d’una obra mestra o d’un acte magistral o majestuós si no disposem del coneixement o el rerefons personal d’aquell(a) artista o pensador(a). O no. Especular pot estar molt bé, però el que realment pot convertir-se en un acte excitant -sí, excitant- és conèixer profundament -compte amb el vocabulari, Xènia...- les deduccions que un pot imaginar. I les que un no podria ni arribar a concebre.

I com es coneix profundament? Arribant al fons, òbviament. Exemplifiquem-ho.

Un llibre. Sí. Un llibre que llegim ràpid. Podríem llegir-lo encara més ràpid, sense prendre nota dels detalls que potser el converteixen en una obra mestra. Un llibre amb poques pàgines, o amb moltes. Que el vulguem acabar per tal de fer un treball de la universitat. Un llibre que llegim amb desgana. I precisament aquesta gana per acabar-lo ens tapa els ulls.

Eileen Blair (1900-1945)

Qui sap les motivacions que dugueren l’autor(a) a escriure’l.... Els qui llegeixen així segur que no ho poden esbrinar. Ni tan sols són capaços de concebre aquesta pregunta. Perquè no s’han excitat llegint-lo. Com diria en Merlí (no em critiqueu per la referència), “no els fa trempar”. Però no pas atès que és un mal llibre -tot i que podria ser-ho, però com que no han parat prou atenció a l’hora de llegir-lo no han sigut capaços de detectar-ho-, sinó per la seva desgana com a lectors.

Orwell. Sí. El meu estimat Orwell. Qui fou? Com arribà al reconeixement que té ara? La resposta rau en Eileen Blair. Morí el 1945. “Death. Birth. A Phoenix.” . 1984.

Les referències a la seva difunta esposa en són moltes. Però un cal interessar-s’hi per tal de poder-les-hi trobar. Només començant a llegir l’obra 1984, en trobem la primera. Rellotge. Casualment l’última paraula que escrigué Blair abans de morir, en l’última carta que no va poder enviar a Orwell. El nom de l’obra. “The end of the century, 1984” és el títol d’una part del poema “Death. Birth. A Phoenix.” d’Eileen, tot  just acabant de llegir l’obra Brave New World de Huxley. Curiós.

I fou Eileen qui l’encoratjà en les seves expedicions, lluites i guerres (contra el feixisme i contra la fam durant la seva estada a París).

I potser per molts el conjunt de la seva obra no és magistral, potser per molts fou un comunista que només es posava en merders i ho anotava tot en una llibreta per poder-ne publicar un llibre més tard. Però per a mi fou un lluitador nat, gens permissiu i amb una valentia i un coratge extraordinaris. Un home amb ideals i un cor enorme.

I tot això ho penso perquè potser sí. Perquè potser sóc d’aquells que hi volen arribar, al fons.